Granota roja (Rana temporaria)

(Rànids)

Descripció

La granota roja és un anur robust i voluminós que pot arribar fins als 10 cm de longitud. Adopta una coloració variable com bruna, rogenca, oliva, rosada, grogosa, grisa o a vegades negra amb colors uniformes o amb taques fosques però no presenta mai una coloració verdosa. La cara ventral és de color ataronjat clar, groc o blanc cendrós però sempre uniforme el mascle i tacat de fosc la femella, cosa que és un factor clar per a la seva diferenciació

La granota roja presenta un musell arrodonit, uns ulls bastant separats, fosques taques de color rogenc dorsals amb punts negres i una gran banda labial de color groc clar.

Les potes posteriors presenten unes bandestransversals negres i són relativament curtes en comparació amb les de les altres rànids ja que extenet-les cap endavant el taló no arriba a la punta del musell perquè com a màxim no sol sobrepassar l'altura des ulls.

El mascle d'aquesta espècie és més petit que la femella i presenta unes callositats nupcials negres a la palma de les mans i una coloració blavosa per tot el cos però mes exagerada a la gola durant el periode reproductor.

Presenta una gran membrana interdigital que arriba fins a les dues terceres parts dels dits, un pertit tubercle metatarsià, uns flacs jaspiats i una línia central clara.

La coloració que presenta aquesta granota pot crear confusions amb la granota àgil, encara més si la granota roja té una coloració clara. Però per a la seva diferenciació ens podem fixar amb algunes caracteristiques: Aquest anur presenta uns plecs dorsolaterals més proxims que els de la granota àgil, un timpà visible situat a la taca fosca timpànica que va des de darrere de l'ull fins al començament de les potes anteriors que a diferència d'aquesta hi ha més distància entre l'ull i el timpà i unes potes posterior més curtes.

La granota roja presenta una alimentació consistent en: gasteropodes, dípters, aracnids, larves de papallona, himenòpters i oligoquets capturant-los amb la seva llengua protàctil ja sigui saltant sobre ells a certa distancia o atrapar-los amb aquesta quan estan a prop seu.

Té una vida mitjana de 3 o 4 anys i la longevitat màxima que pot aspirar a viure aquest anur és de 13 anys

Hàbitat

La granota roja és un anur d'hàbits crepusculars però també s'el pot trobar pel dia en zones de gran altitud ja que els obliga a ser diurnes per les baixes temperatures durant la nit en aquests llocs però sobretot durant el periode reproductor.

Es troba en aigües tranquiles i de poca profunditat com basses, embassaments petits, estanys, etc i habita en una gran diversitat de biotops humits com als aiguamolls o a prats en gran nombre però també habita en altres ambients com en clarianes, en petits rierols o en boscos tot i que en aquests últims no és tan comuna com els anteriors. També habita en espais artificials creats per l'acció de l'home com: en parcs, jardins o bardisses. Pot arribar a viure en zones de fins a 2600 m d'alçada però és fa díficil que habiti en biotops que tinguin temperatures superiors als 24º durant l'estiu.Tot i ser d'hàbits aquàtics durant el periode de reproducció, és terrestre durant la resta d'aquest temps però no abandona les zones humides.

Té una hivernació bastant llarga (d'octubre a febrer), però varia en relació a l'altitud i la latitud on es trobi ja que en zones més fredes tindrà una hivernació bastant més llarga. Per passar la hivernació s'amaga en bassals de com a mínim mig metre de profunditat o sino utilitza els caus ja siguin pedres o troncs.

Reproducció

El periode de reproducció de la granota roja s' inicia a principis de primavera, quan comença el desgel. És aleshores quan, normalment en el bassal on van néixer, les femelles es reuneixen cap als mascles després de que aquests les hagin cridat amb el seu cant. Els mascles poseeixen dos sacs vocals interns i normalment canten sota l'aigua ja que aquesta és més bona conductora que l'aire. Un cop s'han reunit les femelles al voltant dels mascles es realitza l'amplexus. Aquest es axil·lar i serveix per a que les femelles que encara no hagin fresat puguin expulsar ràpidament els ous.

Cada femella pon uns 4000 ous en paquets de 500 ous de 2 mm de diàmetre cada ou. Aquests paquets romanen per la superficie de l'aigua després de que s'hagi inflat la càpsula gelatinosa que els envoltava d'1 dm de diàmetre.

Després que hagin passat 3 setmanes surten les larves. Aquestes són de color bru fosc i mesuren 45 mm de longitud. Presenten un espiracle orientat cap a l'esquerra i una mica cap a dalt i una cresta caudal que arriba fins a la cua de punta escapçada.

Passats dos mesos més aquestes es metamorfitzaran en petites granotes ja capacitades per a viure fora de l'aigua. No obstant poden romandre en zones molt fredes sense fer la metamorfosi durant l'estació hivernal.

Sistemes defensius

La granota roja utilitza per a defensar-se i escapar dels seus enemics la seva coloració jaspiada, bruna i tacada amb nombroses taques de dimensions irreguars que l'ajuda a comfondre's amb el medi.

La gran capacitat de donar grandiosos salts de fins a 1 m de longitud que l'allunyen ràpidament dels predadors

La gran fàcilitat que té en capbussar-se a l'aigua per fugir dels enemics.

Però tot i així es presa fàcil de nombrosos predadors incluint l'home ja que la granota roja és un anur pacífic i tranquil i es força vulnerable a compartir el bassal amb una gran quantitat de peixos en el moment de la fresa.

Distribució

La granota roja és un anur que té una gran distribució compresa pel nord de la península Iberica i pel centre i nord d'Europa, arribant fins el japó.