Granota verda comestible (Rana perezi)

(Rànids)

Descripció

La granota verda comestible és un batraci de costums molt aquàtics. És de constitució robusta i de mida gran ja que poden arribar fins als 15 cm no obstant els mascles no sobrepassen els 6 cm i la femella els 9 cm perquè com quasi tots els anurs la femella és una mica més gran. Però malgrat el tamany i la complexió física d'aquest anur la granota verda és molt àgil i de cos esvelt i lleuger. Presenta un musell punxegut i de forma triangular, un timpà ben visible i uns ulls de mida gran i de pupil·les horitzontals molt propers els uns dels altres. La pell d'aquesta granota malgrat tenir berrugues planes és força llisa i de coloració verdosa i/o marronosa, amb taques o sense taques i amb línia vertebral grogosa o sense línia pel dors i clar amb taques grisenques pel ventre. Totes aquestes coloracions que presenten les granotes les podem veure en una mateixa localitat amb diferents multituds de tonalitats i d'intensitat. El cos esvelt d'aquesta granota és degut a les seves potes llarguíssimes acabades als extrems dels dits amb unes membranes interdigitals adaptades per a la vida aquàtica. Les seves anques són d'un color gris clar, oliva o blanquinós, el mascle d'aquesta espècie posseeix uns sacs vocals de color grisenc a la comissura vocal i la llengua té la part posterior lliure, està prolongada cap a l'exterior i és per això que entra i surt molt ràpidament.

L'alimentació de la granota verda comestible es basa en insectes, artròpodes aquàtics, oligoquets i fins i tot també captura petits vertebrats com: rosegadors joves, peixets, sargantanes i granotes petites que devora gràcies a salts efectuats amb gran precisió.

Hàbitat

La granota verda comestiblev habita en aigües tranquil·les com en basses, llacs i estanys i en zones assolellades i obertes compostes per una vegetació de ribera però també en zones que tinguin un fort corrent d'aigua. A part de viure en espais i zones naturals també la podem veure en estructures artificials creades per l'home com canals, embassaments, basses de regadiu o estanys artificials.

Aquest anur té uns hàbits diürns però també pot ser actiu durant la nit, és molt gregari i desenvolupa tot el període d'activitat a l'aigua d'on surt de l'aigua per a prendre el sol. És molt críptica i no s'allunya molt de l'aigua. A vegades se la pot veure descansant sobre objectes que suren com per exemple: sobre fulles de nenúfars o sobre branques caigudes o simplement surant sobre la superfície de l'aigua. Quan es molestada o se sent amenaçada salta cap a l'aigua enfonsant-se al fang, amagant-se entre les plantes aquàtiques o sota les pedres submergides.

Aquesta granota té una hivernació bastant llarga que comença a la tardor i la passa amagada al fang del fons dels bassals.

Reproducció

El període de reproducció d'aquest batraci va des de la primavera fins a l'estiu. És llavors quan a les nits de bon temps es pot sentir el cant dels mascles emès a ple volum. L'aparellament s'efectua a l'abril o al maig. Més tard cada femella pondrà de 5000 a 10000 ous en grans masses que cauen al fons de l'aigua enrotllats entre les plantes aquàtiques. Aquests ous són marronosos per sobre i grocs per sota, fan 1mm de diàmetre i la càpsula gelatinosa que els envolta de 7 a 8 mm.

Uns 5 dies després d'efectuar la femella la posta surten les larves que s'adereixen a la cara inferior de les plantes o en les pedres submergides mitjançant un disc xuclador que tenen darrere de la boca. Aquestes són bastant grosses, tenen l'espiracle lateral i l'anus a la dreta de la membrana caudal. Tenen unes brànquies externes i no presenten la regió del cap diferenciada de la del cos. Són de color més marronos que verds per la cara dorsal a diferència dels adults i clars per la cara ventral com la forma adulta. Mesuren normalment fins a 6 cm i molt rarament fan els 10 cm. Viuen uns pocs dies alimentant-se exclusivament de les reserves nutritives del rovell de l'ou fins que s'els forma l'aparel bucal. Amb el desenvolupament d'aquest òrgan s'acaba la fase larvaria i comença la fase del capgros. Aquest es diferencia de la larva perquè te obertures nasals, boca, obertura anal i bec corni, no té una clara diferenciació entre el cap i el tronc i perquè no té branques externes ja que ara són internes. El capgros trigarà en metamorfitzar-se en adult uns 3 o 4 mesos.

Sistemes defensius

La granota verda comestible no és capaç de canviar la tonalitat i la intensitat d'el color del seu cos però com que ja té un color que s'assembla molt al del medi no li fa falta aquest detall per mimetitzar-se ja que el color que aquesta té és útil per a confondre's amb el medi físic on viu.

Una altra manera de fugir dels depredadors que la granota verda utilitza sovint és el d'anar cap al fons de l'aigua mitjançant un gran salt i així refugiar-se sota les pedres de sota l�aigua o entre la vegetació aquàtica.

Distribució

La granota verda comestible es distribueix per l'Europa central i del sud i pel nord-est africà però ha estat recentment introduïda a les illes Canàries i a les Açores.