Gripau comú (Bufo bufo)

(Bufònids)

Descripció

El gripau és un batraci de costums terrestres. És de constitució compacta amb una pell molt rugosa recoberta amb glandules secretores d’un líquid tòxic i irritant. El gripau té un cap ample i massis amb una membrana timpànica petita arrodonida i poc visible. Presenta un tronc curt i ample i una gran variació cromàtica ja que si el color més abundant és el marronós, els gripaus també poden ser grisencs, rogencs, verdosos i a vegades amb zones més fosques. La cara ventral dels gripaus és de tonalitat clara o grisa amb taques fosques. Els gripaus tenen els ulls molt grossos de color daurat amb la pupil·la horitzontal i el mascle d'aquesta espècie no poseeix sac vocal.

El gripau és de mida gran ja que pot arribar fins als 15 cm i al Sud els gripaus encara sobrepassen aquestes dimensions, ja que s'ha vist exemplars de fins a 18 cm de diàmetre. Però aquestes grans dimensions només les poden aconseguir les femelles d'aquesta espècie ja que els mascles són més petits (10cm) i es diferencien també de les femelles perquè tenen les potes anteriors molt més robustes i grosses que les de la femella i en el periode reproductor presenten als dits unes negres rugositats.

Els gripaus s'alimenten de coleòpters, formigues, miriàpodes, larves, moluscs i cucs de terra i els grans exemplars també poden alimentar-se de cries de ratolins recent nascudes. El gripau és mostra molt hàbil i destre alhora d'atrapar a les seves preses ja que es queda totalment immòbil esperant a que n’arribi alguna desprevinguda. És aleshores quan amb una gran velocitat treu la seva llengua protàctil i s'empassa a la víctima.

Els gripaus tenen una vida mitjana d’uns 10 anys i la seva longevitat màxima es de 30 anys

Hàbitat

El gripau habita en una amplia varietat de biotops desde la muntanya fins les planícies i fins i tot el podem trobar als nuclis urbans. És un animal solitari amb uns hàbits crepuscular i nocturn que pel dia es refugia enterrat en el sòl, sota les pedres, entre la fullaraca, sota troncs o en els reguerons coberts de jardins i horts. És per la nit quan deixa el seu refugi acompanyat per un temps suau o plujós. Els gripaus sempre es refugien en el mateix lloc i tenen una hivernació d'octubre a març.

La seva importància per a l’agricultura és molt gran degut a la gran quantitat d’invertebrats nocius que ingereix.

Reproducció

El periode de reproducció dels gripaus s’inicia al març o a l’abril. És aleshores quan un gran nombre de gripaus es dirigeix als punts d'aigua com bassals, rierols, estanys o llacs. Els gripaus només s’aproximen cap a aquests punts per a reproduir-se. Aquests batracis cada any efectuen migracions cap al lloc de naixement. Si aquest lloc ha estat destruït tornen a ell encara que acabin de passar per una zona òptima per a la posta.

La femella pon de 2000 a 6000 ous formant dos cordons prims i de 4 m de llarg en aigües amb poca profunditat adherits a les plantes. Aquests ous medeixen d'1'5 a 2 mm de diàmetre . Després de passar uns 15 dies neixen les larvescapgrosssos aleshores es queden atrapats per la substància gelatinosa procedent dels cordons. 10 dies més tard els capgrossos aconsegueixen alliberar-se d’aquesta substància. És llavors quan s’adereixen a la cara inferior de les plantes aquàtiques o a la fresa per mitjà d’un disc xuclador. Aleshores les larves no tenen encara formada la boca i viuen de les reserves que hi ha en el rovell dels ous i respiren per brànquies externes. Passats uns dies es poden alimentar d’algues microscòpiques i matèria vegetal ja que tenen la boca ben formada, a partir d'ara són capgrossos.

Els capgrossos negres només fan 2'5 cm de longitud i tenen una cua arrodonida amb membrana caudal no molt alta i un espiracle lateral en direcció cap enrere. Quan els petits capgrossos canvien la respiració de les brànquies externes per unes d’internes encara segueixen amb la mateixa alimentació fins que els creixen les potes posteriors i despres les anteriors. Quan aquestes els han crescut adopten una alimentació carnivora i quan els creixen les extremitats anteriors la cua s’els comença a reduir fins que la perden. És en aquest periode que l’animal adopta la respiració definitiva, la respiració per pulmons o pulmonar. Aleshores el capgros s’ha transformat per mitjà de la metamorfosi en estat adult. Ha trigat uns 3 mesos i llavors surt de l'aigua i medeix 1 cm però quan van a hivernar ja en fa 4 cm.

És en aquesta edat quan molts gripauets moren per ser presa fàcil de molts animals o per falta d'aliment.

Sistemes defensius

La pell dels gripaus està proveïda de glàndules secretores d’un líquid tòxic i irritant. Darrere dels ulls tenen una regió d’aquestes glàndules anomenades paròtides que són les que produeixen aquest líquid a més de les que estan situades per tot el cos . Per als éssers humans el gripau malgrat tot és inofensiu perquè no té aparell d'inoculació però si aquest líquid es posa en contacte amb les mucoses nasals o llagrimals i amb la boca , els llavis o el tub digestiu pot originar greus irritacions en aquestes zones. En canvi aquesta substància verinosa si que resulta molt útil per als seus enemics naturals ja que si un d'aquests prova de donar-li una sola mossegada notarà una forta cremor a la boca i a la llengua obligant-lo a deixar-lo anar. Si malgrat tot el depredador insisteix en ingerir-lo les toxines de la pell del batraci poden arribar a passar al corrent sanguini produint greus trastorns al sistema circulatori i al sistema nerviós. La prova de l'efectivitat d'aquest verí és que s’ha demostrat que la meitat de la dosis de toxines extretes per un gripau pot matar a un conill adult.

Quan són atacats per animals d'un tamany semblant al seu com poden ser les colobres els gripaus utilitzen un altre sistema defensiu que consisteix en inflar el cos d'aire i així augmentar de tamany fent-se més grans i voluminosos que el seu atacant. En aquesta situació el depredador no el pot tacar degut a que ara és més petit que el gripau però ell si que ho pot fer ja que ara és molt més gran que el seu depredador i ho aprofita per a menjar-se´l.

Quan en canvi el depredador sol ser molt més gran que el gripau adopten una postura característica que consisteix en abaixar el cap i aixecar les potes posteriors. És en aquestes situacions quan les glàndules paròtides i les que estan situades per tot el cos segreguen el líquid irritant i tòxic.

Un altre sistema defensiu utlitzat sovint pel gripau és fer-se el mort que consisteix en posar-se posar-se boca amunt sense moure´s.

Però malgrat tots aquests sistemes de defensa el gripau no pot fer front a numeroses situacions que li poden resultar un gran perill com quan creuen la carretera per emigrar cap a punts d'aigua o l'assecament o contaminació de les zones de posta que poden acabar parcial o totalment amb la vida d'una generació de gripaus.

Distribució

El gripau es distribueix per tota Europa i Àsia i pel nord-est africà exceptuant Irlanda, les illes Balears, Malta, Còrsega, Crèta i Sardenya.