Gripau verd (Bufo viridis)

(Bufònids)


Descripció

És un batraci de cos voluminós i robust i cap curt. Mesura fins a10 cm de longitud (mascle 8 cm femella 9 cm) Aquest gripau és normalment més petit que el gripau comú i se'l pot reconèixer fàcilment per les taques verdes clares, fosques o maragdes situades sobre el dors de l'animal sobre un fons clar, oliva o gris clar. Aquesta coloració tan útil i eficaç present en el gripau verd es semblant a la utilitzada pels vehicles militars. Quan aquest descansa es fa difícil distingir-lo entre la vegetació gràcies a la seva coloració que presenta tan idònia al seu medi. Els punts rogencs sobre el dors augmenten encara més l'efecte mimètic. La cara ventral és de color clar, crema o gris pissarra uniforme però de vegades pot presentar taques més fosques.

Encara que aquest fenomen es presenti molt rarament hi ha gripaus verds que posseeixen una línia vertebral semblant a la que té el gripau corredor.

El gripau verd presenta pupil·les horitzontals, iris verd i daurat, timpà mitjà i ben visible i unes grans paròtides paral·leles però que a diferència del gripau comú són menys prominents i de mida una mica menor.

Els mascles d'aquesta espècie posseeixen un sac vocal gular i unes callositats sota les articulacions dels dits que a diferència del gripau comú son senzilles ja que aquest les té dobles.

Tot i ser morfològicament un gripau és molt més àgil que els altres gripaus ja que pot fer ràpidament numerosos saltets gràcies a les seves potes posteriors bastant més llargues. Aquest sistema de locomoció permet distingir-lo dels altres gripaus.

El gripau verd té una alimentació consistent en anèlids, insectes, mol·luscs, oligoquets i els captura gràcies a la seva llengua extensiblement llarga.

Aquest anur té una longevitat màxima de 9 anys.

Habitat

El gripau verd habita en una gran variabilitat de climes desde entorns i zones fredes i humides fins calentes i seques i en llocs com desde les muntanyes de fins a 4.000 en Àsia (en Europa central evita les zones muntanyoses) o en les planes. El gripau verd es pot trobar en boscos i al voltant de bassals o zones d'aigua però també en zones artificials creades per l'home com parcs, jardins, canteres abandonades o camps cultivats. Pot viure en aigües salabroses o llocs molt àrids.

És un animal d'hàbits crepusculars i nocturns però a vegades també se´l pot veure durant el dia i es refugia sota troncs i pedres.

És un anur molt més àgil i aquàtic que els altres gripaus.

El gripau verd té una hivernació bastant llarga (d'octubre a març) i durant aquest període es refugia sota trons o a les soques dels arbres, a les esquerdes i orificis de les roques o enterrant-se sota caus.

Reproducció

Els mascles del gripau verd tenen un cant agut, melòdic i ascendent que pot durar fins a 15 segons però que normalment dura uns 10 segons com a màxim. L'amplexus s'efectua a las primavera (març o abril) i la posta s'origina al mes d'abril o maig en bassals d'aigua poc profunds i a amb molt poca vegetació. Aleshores a la femella pon de 10.000 a 20.000 ous de color negre de 1 a 1'5 mm de diàmetre formant un llarg cordó doble de 2 a 4 m de llargada. Dels ous després d'uns 4 o 5 dies surten les larves que triguen en fer la metamorfosi un parell de mesos i la forma juvenil mesura de 10 a 20 mm de longitud.

Sistemes defensius

El gripau verd utilitza per fer front als seus enemics el verí secretat per les paròtides i per les berrugues situades per tot els seu cos i utilitza també la seva coloració tan excel·lentment adaptada per a confondre's amb el medi i axí mimetitzar-se completament i passar desapercebut davant els seus pedadors.

Distribució

El gripau verd es distribueix per l'Europa de l'est i per L'Europa central desde Suècia pel nord, fins a Itàlia i Grècia pel sud (incuint el nord africà i les illes mediterrànies) i fins al sud de França per l'oest. També per l'Àsia central.