|
|
|
|
Discoglòssids
Què són els discoglòssids?
Els discoglòssids són una família bastant primitiva i reduïda i s'anomena així
perquè les espècies que la formen tenen la llengua de forma discoïdal. Però la llengua
també és aplanada i no disposen de mobilitat perquè està unida per quasi tota la base
ja que és protàctil. A la mandíbula superior posseeixen petites dents i la llengua al ser
protàctil han d'atrapar a les seves preses amb les mandíbules. Els discoglòssids presenten
la vèrtebra sacra lliure i alhora biconvexa, unes costelles petites a les vertebres anteriors, una cintura
pectoral no soldada, és a dir, arcífera i una cavitat branquial comunicada a l'exterior només
per una obertura. Aquesta obertura forma com un tub dèrmic que malgrat estar situat en la línia lateral
no es pot ben apreciar ja que és de dimensions molt reduïdes. Els membres d'aquesta família
es reprodueixen fins a tres vegades a l'any, les larves que originen tenen un espiracle en posició medioventral
i durant el període reproductor realitzen l'amplexus de manera lumbar. Les veus dels discoglòssids
malgrat ser bastant variables és apagada i poc vistosa i s'han vist fòssils de discòglossids
al Miocè i a l'Oligocè superior d'Europa. Els discoglòssids són predominantment europeus
i estan representats morfològicament en aquesta família la granota i el gripau.
Els discoglòssids es distribueixen actualment per Europa, l'est d' Àsia i pel nord d'Àfrica.
Espècies
de discoglòssids
Ferreret (Alytes muletensis)
Gripau pintat (Discoglossus pictus)
Gripau ventre de foc (Bombina bombina)
Gripau de ventre groc (Bombina variegata)
Tòtil ibèric (Alytes cisternasii)
  |
|
