Tòtil (Alytes obstetricans)

Descripció

El tòtil és un batraci de dimensions petites, musell arrodonit i de cos compacte i robust. Té una longitud de 4 a 5 cm, (el mascle és més petit i esvelt que la femella, excepte quan transporta els ous).

Presenta una coloració dorsal gris blavós,gris fosc, castany clar, bru, groguenc tacat o jaspiat de vermell ataronjat, verd fosc o negre. A la nuca pot presentar una gran taca de forma triangular.

La coloració ventral és d'un color blanc blavós, gris o blanc crema. La gola presenta una coloració gola blanca i amb punts marronosos.

Els seus ulls grossos i prominents els té col.locats lateralment i són de color groc jaspiats de negre amb la pupil.la vertical, cosa que el diferencia dels gripaus autèntics.

Aquest gripau no posseeix sac vocal, té unes potes posteriors bastant curtes,un plec gular, un timpà lleugerament més petit que l'ull i pot desprendre una mica d'olor que recorda a l'all.

Presenta un petit tubercle metatarsià, tres tubercles metacarpians, el més petit és el mitjà i l'exterior és el més gran,una cara ventra granulosa i una filera de berrugues als flancs.

El periode d'hivernació del tòtil dura de 3 a 4 mesos.

El tòtil té una alimentació basada en una amplia gamma d'invertebrats: dípters, cucs de terra, lepidòpters i les seves larves, aranyes,miriàpodes, cargols,insectes pal i grills.

Pot assolir una longevitat màxima d'uns 5 anys.

Hàbitat

El tòtil, anur petit i rabassut, és d'hàbits terrestres i habita des del nivell del mar fins als 2000 m d'altitud en zones de bosc, en camps de cultiu abandonats i en murs fets de pedra.

És de costums nocturns i crepusculars, és per aquest motiu que aquest batraci pel dia es refugia sota troncs morts i en descomposició, a cases abandonades o a caus (aquests poden ser els de rossegadors o bé són fabricats per ells mateixos).

Reproducció

El periode de reproducció del tòtil s'inicia a l'abril i s'acaba a l'agost quan els mascles desde refugis segurs lluny de l'aigua formant un cor croen per cridar a les femelles. El seu cant és agradable, aflautat, melodiós i molt pur semblant al so produit per unes campanes petites com un tu-tu-tu-tu.

Un cop es troben les femelles a prop dels mascles realitzen un amplexus lumbar per a fecundar els òvuls d'un color rosat o bé de color groc.

Aquestes fresen cap als 150 ous units per dos cordons petits que contenen de 20 a un centenar d'ous cadascún.

En aquest periode de 40 a 90 minuts de duració els òvuls fecundats es van enrotllant per les potes posteriors del mascle formant un únic i prim cordó. Aquesta operació es pot repetir 3 o 4 vegades.

El diametre de cada ou de tòtil oscil·la entre els 3 i els 4mm, tenen una coloració clara i no estan envoltats per una càpsula gelatinosa com la majoria dels amfibis.

Els mascles entre 24 i 44 dies són els que s'encarreguen de transportar els ous enrotllats entre les seves potes posteriors fins que neixen les larves. Per a que no es deshidratin els ous els tòtils al vespre s'endinsen a l'aigua per a humitejar-los.

De març a setembre és quan s'els pot observar transportant els ous.

Un cop ha passat aquest temps el tòtil torna a anar cap a l'aigua per a portar les larves que aviat surtiran dels ous cap a punts d'aigua: basses, estanys, rierols i en dipòsits creats per l'home com a fonts, pous,cisternes i abeuradors. Aquest les ajuda a eclosionar gràcies als moviments que efectua mitjançant les potes posteriors.

Les larves són de grans dimensions (14 -17mm). Tenen una alta cua que mesura 1'5 vegades la longitud de la resta del cos acabada per una punta escapçada, un espiracle medioventral cap endavant i unes crestes tacades o pigades de negre. Adquireixen la seva mida máxima quan s'han de metamorfitzar (40 mm o com a màxim 90 mm).

Trigaran a completar la metamorfosi de 3 a 4 mesos i llavors mesuraran 20 mm de longitud

Una curiositat que presenten les larves de tòtil es que en zones on a l'hivern faci molt fred hivernen per a fer la metamorfosi a la primavera següent.

Sistemes defensius

Per a fer front als enemics i els perills que l' amenacen, el tòtil utilitza com a recurs defensiu la seva coloració que es confon amb el seu medi físic.

Distribució

El tòtil es distribueix per l'Europa Occidental i Central i pel Marroc.